Més informació ― Català

Urticarial vasculitis és una condició rara marcada per episodis d'urticària de llarga durada o recurrents. Tot i que els seus símptomes cutanis poden assemblar‑se als rascades cròniques, són únics perquè les lesions persisteixen almenys 24 hores i poden deixar taques fosques després d'esvair‑se. Encara que sovint és de causa desconeguda, de vegades es pot desencadenar per determinats medicaments, infeccions, malalties autoimmunes, trastorns de la sang o càncers. Alguns estudis fins i tot l'han relacionat amb la grip COVID-19 i H1N1. També pot afectar altres òrgans com els músculs, els ronyons, els pulmons, l'estómac i els ulls. Tot i que un tipus determinat d'examen histològic pot confirmar el diagnòstic, no sempre és necessari. El tractament normalment comença amb antibiòtics, dapsona, col·quicina o hidroxicloroquina per als casos més lleus. Per als casos més greus, poden ser necessaris fàrmacs que suprimeixin el sistema immunitari, com el metotrexat o els corticoides. Recentment, les teràpies biològiques (rituximab, omalizumab, interleukin-1 inhibitors) s'han mostrat prometedores per a casos difícils.
Urticarial vasculitis is a rare clinicopathologic entity that is characterized by chronic or recurrent episodes of urticarial lesions. Skin findings of this disease can be difficult to distinguish visually from those of chronic idiopathic urticaria but are unique in that individual lesions persist for ≥24 hours and can leave behind dusky hyperpigmentation. This disease is most often idiopathic but has been linked to certain drugs, infections, autoimmune connective disease, myelodysplastic disorders, and malignancies. More recently, some authors have reported associations between urticarial vasculitis and COVID-19, as well as influenza A/H1N1 infection. Urticarial vasculitis can extend systemically as well, most often affecting the musculoskeletal, renal, pulmonary, gastrointestinal, and ocular systems. Features of leukocytoclastic vasculitis seen on histopathologic examination are diagnostic of this disease, but not always seen. In practice, antibiotics, dapsone, colchicine, and hydroxychloroquine are popular first-line therapies, especially for mild cutaneous disease. In more severe cases, immunosuppressives, including methotrexate, mycophenolate mofetil, azathioprine, and cyclosporine, as well as corticosteroids, may be necessary for control. More recently, select biologic therapies, including rituximab, omalizumab, and interleukin-1 inhibitors have shown promise for the treatment of recalcitrant or refractory cases.

Un home de 35 anys va presentar una història de 15 dies d’erupcions doloroses i vermelles brillants a les cuixes i les cames, acompanyades de dolor articular. Havia tingut una infecció del tracte urinari una setmana abans que apareguessin les erupcions. La seva pell mostrava diverses plaques vermelles i tendres, en forma d’anell, parcialment blanquejables, a ambdues cuixes i cames. Se li va administrar prednisolona oral (40 mg/dia) durant una setmana, juntament amb un antihistamínic no somnolent (fexofenadina). En una setmana, totes les erupcions van desaparèixer completament. No es van observar noves erupcions durant els sis mesos següents de seguiment periòdic.
A 35-year-old man came in with a 15-day history of bright red, painful rashes on both thighs and legs, along with joint pain. He had a urinary tract infection for a week before the rash appeared. His skin showed several tender, ring-shaped, partially blanchable, red plaques on both sides of his thighs and legs. He was given oral prednisolone (40mg/day) for a week along with a non-drowsy antihistamine (fexofenadine). Within a week, all the rashes disappeared completely. There were no more rashes during the next 6 months of regular check-ups.